RONDALLA

Tot el grup

ELS TRES FORÇUTS

En un menut poble de València, vivien tres germans anomenats Joan, Joaquim i Jordi, els quals tenien un problema en comú, ja que el seu pare els portava a treballar al camp i no tenien força per a alçar les eines.


Un dia, mentre Joan buscava un llibre en el traster de la seua casa, va veure entre molts objectes una botella vella, amb molta pols, en la qual a penes es podia llegir la paraula força. Sorprés, es va disposar a cridar als seus germans perquè pogueren veure el mateix que estava veient ell, sense dubte, semblava un beuratge. Després de reunir-se els tres i veure aquella botella, van decidir beure-se-la entre tots.


Al matí següent, van tornar al camp amb el seu pare i gràcies al beuratge, ja no els costava esforç alçar les eines. Eixa vegada, semblava que alçaren plomes en compte d'eines, no hi ha dubte que el beuratge que van ingerir els havia dotat d'habilitats extraordinàries.


Dies després, mentre caminaven des del camp a la seua casa, van veure com eixia fum per la finestra de la casa de Gladis, la seua anciana veïna. També van sentir veus a l'interior, la dona demanava ajuda a crits, semblaba molt alterada.



Aprofitant que ara eren més forts que abans, van intentar forçar la porta. Primer Joan només, després Joan i Joaquim i, finalment, els tres. Sorpresos, malgrat adquirir tals capacitats físiques dies abans, la porta blindada de Gladis va poder amb ells. Van intentar entrar per les finestres, però totes aquestes estaven enreixades.


Finalment, va aparéixer un xic jove, molt prim, de fràgil aparença, es va dirigir directament cap a la cantonada de la casa, on hi havia un test subjecte amb un llarg filferro. Va deixar el test en el sòl i va agafar el filferro, el va modelar de manera que, ficant-lo pel buit del correu, va aconseguir obrir la porta sense problema.


Quan va obrir la porta van veure a la pobra Gladis en el sòl, pel que sembla havia caigut mentre intentava fugir del foc i no podia alçar-se. Per sort, el foc estava en una altra habitació i gràcies a l'ajuda d'aquell xic, van poder ajudar-la.



Els germans van quedar descontents, desitjant haver pres un beuratge que els haguera proporcionat intel·ligència, en compte d'un que els proporcionara força.



El físic no ho és tot, no és el més important en esta vida. De vegades oblidem la gran importància que té la intel·ligència, sens dubte, hem d'entrenar-la de la mateixa manera que el físic, per no dir més. Només dir, val més manya que força.