Tema 1. Introducció als conceptes generals de l'educació literària
Activitats:
Quins beneficis té la lectura?
En primer lloc, l'estimulació mental, el lòbul parietal és la part que processa les lletres en paraules i les paraules en pensaments. En llegir, la zona del lòbul parietal s'activa, treballant juntament amb el lòbul temproal per a emmagatzemar informació.
(Joaquín Amat)
2. Conceptes generals de l'educació literària ( Jorge Alfonso, Jorge Artigues)
El cànon escolar està format i lligat a una obra (literària) i no a un mer conjunt heterogeni de textos. La paraula cànon, en la qual regeix un principi de “grau d'importància” o “qualitat”. *Jonh *Guillory ho defineix com un “principi de selecció pel qual alguns autors o textos mereixien ser preservats més que uns altres”. Aquest cànon, en la seua contextualització escolar, és la base formativa per al reconeixement de les peculiaritats del discurs i dels gèneres literaris i en l'establiment de connexions amb altres obres literàries (relacions *intertextuales). D'aquesta manera, el cànon possibilita que la competència literària del receptor es consolide a partir d'unes determinades produccions literàries que li resulten motivadores en el lúdic i en l'estètic i significatives en els aprenentatges formatius.
Per tant, la competència literària i la competència lectora mantenen un estret vincle d'interdependència. És de gran importància llegir qüotidianament, amb l'objectiu d'enriquir el vocabulari i lèxic. Així, s'obtindrà una ampla capacitat literaria d'escriure textos i una millora de les habilitats lectores.
3. (Víctor i Vicent)
1. Llegint s'adquireix vocabulari, cultura, valors que ens ajuden a formar-nos com a persones, a desenvolupar la nostra pròpia personalitat i a viure correctament en societat.
2. Des de ben xicotets, els nostres pares, avis i familiars en general, han d'establir un moment de lectura durant el dia, en el sofà, el llit o la taula, i potenciar la didactica del plaer lector, és a dir, convertir l'estona de lectura en un moment plaent, per a d'aquesta forma incentivar als més xicotets a la lectura i que d'aquesta forma siguen lectors actius durant la seua vida.
3. És molt difícil saber que llibre té a veure amb el fet que edat, atés que cada persona té un gust literari diferent i per això un llibre que pensem que és per a adults li pot agradar a un xiquet de 12 anys. Dit això podem acostar-nos a veure que llibre és adequat per a una persona seguint unes pautes, primer conéixer al lector, per a saber quina classe de llibres li agraden independentment de l'edat i del sexe, després llegir els llibres a fons, establir itineraris i plans lectors, observar els clàssics, versions originals i adaptacions, i finalment, plantejar un objectiu de lectura col·lectiva, individual, etc. D'aquesta forma coneixerem molt millor al lector i sabrem que llibre és més concorde a ell, com bé he dit abans independentment d'edat i sexe.
4. Es diferencia en l'etiquetatge, és a dir, cada llibre escrit aquesta destinat comercialment a una mena de lector concret, ja siga, juvenil, infantil o adult, per això el mercat els etiqueta i diferència de la resta de llibres. D'altra banda, i això és el que comparteixen, és que l'autor dels llibres escriu la història sense pensar en un públic concret, per això qualsevol llibre, ja estiga etiquetat com a literatura juvenil, infantil o adulta, pot ser llegit per qualsevol persona de qualsevol edat que l'atraga el seu contingut.
5. Segons Lewis, afirma que alguns autors de contes infantils diuen que els xiquets lectors són d'una altra raça, per això s'ha convertit en una indústria pesant el crear llibres per a satisfer el seu suposadament estrany i peculiar gust. Realment els xiquets trien aquells llibres que els agraden i els atrauen, i que igual no estaven escrites per a ells, com per exemple, Esopo, les mil i una nits, això fa veure que la literatura infantil no és més que la selecció i repetició d'uns estàndards triats pels xiquets, i que els han etiquetats com a llibres de literatura infantil encara que en les seues creacions no eren per a aquest públic concret.
6. Alguns opten per llibres tranquils i realistes com la garlanda de margarides, uns altres els agraden els llibres fantàstics, uns altres per llibres d'aventures com les mil i una nits, l'illa del tresor i a uns altres que els atrauen gèneres d'adults com a novel·les policíaques, etc. Amb això vull afirmar que no hi ha un gust concret i que cada xiquet és diferent i crega la seua pròpia personalitat literària.
7. Si, atés que els xiquets segons Lewis han de tindre accés a tota mena de llibre perquè d'aquesta forma ells trien el que volen llegir, i puguen triar llibres més reals que puguen ennoblir-los i fer-los superar pors etc o d'altra banda, si ells *elijen contes de fantasies i fades, poden trobar protectors i consols. Per tot això els llibres de literatura infantil tenen tots una fi, depenent del que el xiquet vulga triar, tindrà una fi o un altre però sempre educatiu com qualsevol mena de llibre.
8. La característica més important de la literatura infantil és la d'introduir als més xicotets a la lectura amb la finalitat que extraguen les seues pròpies conclusions sobre els llibres que lligen, i que d'aquesta forma es divertisquen i s'enriquisquen. Com bé he dit en una altra pregunta, l'autentica literatura és aquella que no està creat per a un públic concret, per a ningú, és a dir, aquella que el seu autor l'escriu amb l'única fi que qualsevol lector que se senta atret per ella puga llegir-la, aqueixa és per a mi l'autèntica literatura, no aquella creada seguint uns estàndards perquè un públic determinat la compre, això només és indústria.
9. Segons Lewis no cal evitar-ho atés que pensa que això no crea gens de por obsessiva en els xiquets. Al meu parer s'ha de limitar una mica la violència i la sang depenent de l'edat atés que els xiquets no tenen maldat i llegir aqueixa classe de llibres pot fer canviar les seues emocions i sentiments. Amb això no dic que no estiguen al seu abast, si els atrauen podrien llegir-los però jo no els veig molt educatius ni que tinguen una fi moral bona amb xiquets de poca edat.
10. Perquè com bé he dit en una altra pregunta, el fet que la família dedique una estona de lectura a casa, i li atribuïsca a aquest moment l'adjectiu de plaent, farà que el xiquet senta intriga per això i comence a llegir i d'aquesta forma se li anime a començar amb la lectura. Gràcies a que veu a la seua família gaudir d'aqueix moment ell també el gaudirà i segurament aconseguirem que al llarg dels anys el xiquet seguisca la seua formació literària.
11. Hi ha una diferència entre els contes mitològics, les rondalles i els contes de fades, si bé en un principi l'origen haja sigut el mateix. L'objectiu del conte de fades és donar confiança (té un desenllaç feliç) amb una solució acceptable, mentre que el conte mitològic té un final tràgic. I a més, el conte mitològic es refereix a esdeveniments que no poden aplicar-se ni a Vosté ni a mi, amb herois que viuen en un univers de superhomes, com Hèrcules o Ulisses. Ara, bé, el xiquet és tan insegur que necessita que li donen confiança en aquest món, en el qual ha de viure, i no en un món mitològic en el qual l'heroi és, o arriba a ser, un semideu.
12. Perrault, un cortesà que es dirigia als adults i que, per sobre totes les coses, no volia danyar a ningú, sovint suavitzava la història, la moralitzava i li posava límits que no estaven en la versió original, cosa que no feien els *Grimm, que havien escrit molts contes infantils. Gimm em sembla molt més fidel a la versió original. Doncs bé, Ventafocs, dedicat als xiquets més xicotets, comença per dir-los el que més els preocupa en aqueix moment. Tots els xiquets, qualsevol que siguen, se senten desprotegits, maltractats i és aqueixa l'edat en la qual els germans i germanes majors els semblen molt més eficaces i intel·ligents que ells…
1. Què entenem per llegir i escriure? Intenteu respondre a aquesta pregunta. Podeu consultar la web enllaçada.
(Sergio Luján Sáez) D'una banda, nosaltres entenem com a lectura el procés mitjançant el qual es comprèn el text escrit. Per tant, llegir no és simplement l'acció de desxifrar totes les paraules que trobem en un text, a més d'això, per a dur a terme una bona lectura, és necessari comprendre les idees que el text exposa i ser capaços d'anar enllaçant-les per a donar-li un significat final a la lectura.
(Sergio Luján Sáez) D'una banda, nosaltres entenem com a lectura el procés mitjançant el qual es comprèn el text escrit. Per tant, llegir no és simplement l'acció de desxifrar totes les paraules que trobem en un text, a més d'això, per a dur a terme una bona lectura, és necessari comprendre les idees que el text exposa i ser capaços d'anar enllaçant-les per a donar-li un significat final a la lectura.
Sempre es lliga amb alguna finalitat, a vegades llegim per entreteniment i altres vegades simplement per necessitat d'adquirir certa informació, però el que és clar és que la lectura es duu a terme per a aconseguir un objectiu.
Quins beneficis té la lectura?
En primer lloc, l'estimulació mental, el lòbul parietal és la part que processa les lletres en paraules i les paraules en pensaments. En llegir, la zona del lòbul parietal s'activa, treballant juntament amb el lòbul temproal per a emmagatzemar informació.
També Millora les teues relacions interpersonals, la universitat de Toronto va demostrar que a través de textos de ficció l'estimulació de la realitat es transmet des de les pàgines fins als nostres cervells, millorant la nostra capacitat d'empatia i percepció de les relacions interpersonals.
Uns altres dels seus beneficis és que redueix l’estrès, nervis i ansietat. És un mètode efectiu contra l'insomni. Ja que quan llegim ens distraiem dels nostres problemes i això fa que es reduïa a aqueix estrès que tenim a nivell físic i mental en el nostre dia a dia.
La lectura, també és capaç d'activar la memòria a curt i llarg termini, especialment la semàntica i episòdica. Després d'una lectura, a llarg termini un no recorda amb luxe de detall tot el llibre, però sí la trama, la idea original i els personatges.
La lectura ajuda a la memòria semàntica, és a dir l'emmagatzematge de significats, i a la memòria episòdica, referent als successos.
Un altre avantatge que ens proporciona la lectura , la lectura és una molt bona eina per a expandir el teu vocabulari, ja que llegint descobriràs paraules noves que ires emmagatzemant al teu cap.
Però no sols augmentares el teu vocabulari, com sempre se'ns ha dit, si vols millorar la teua ortografia hauries de llegir més, ja que la lectura Millora les habilitats expressives: escriptura, ortografia i síntesi de conceptes.
Per a finalitzar parlarem d'un últim benefici, aquest és que la lectura és un gran entreteniment i distracció sense un gran cost econòmic, la lectura està a les mans de totes les persones.
(Joaquín Amat)
Per l’altra banda, pensem que escriure consisteix a plasmar els teus coneixements i sentiments en les paraules i les oracions que es formen mentre un escriu, per tant escriure seriosa considerat un procés, començant des del no saber distingir entre l'objecte i la seua nomenclatura, fins a associar de manera correcta i eficaç, cada element amb el seu respectiu nom.
L'escriptura no sols té funcions acadèmiques o organitzatives, sinó que pots trobar camines beneficis en ella, com són:
Pot servir-te com un mètode per a millorar la teua competència artística ja que no sols es pot dibuixar amb traços, sinó amb paraules, com són els cal·ligrames. D'altra banda, també fas ús de la teua imaginació ja que l'escriptura et permet plasmar tot allò que se't passe pel cap.
També millora la teua habilitat lingüística a causa de la practica i ús de noves paraules i assimiles les paraules d'una altra forma. Millora la memòria així com la teua concentració i pot arribar a ser terapèutica en molts casos, ja que pot arribar a ser usat per a esplaiar traumes, i així superar abans els mals moments
A més també pot fomentar l'autoestima i amb això aconsegueixes un canvi d'humor notablement bo.
2. Conceptes generals de l'educació literària ( Jorge Alfonso, Jorge Artigues)
El cànon escolar està format i lligat a una obra (literària) i no a un mer conjunt heterogeni de textos. La paraula cànon, en la qual regeix un principi de “grau d'importància” o “qualitat”. *Jonh *Guillory ho defineix com un “principi de selecció pel qual alguns autors o textos mereixien ser preservats més que uns altres”. Aquest cànon, en la seua contextualització escolar, és la base formativa per al reconeixement de les peculiaritats del discurs i dels gèneres literaris i en l'establiment de connexions amb altres obres literàries (relacions *intertextuales). D'aquesta manera, el cànon possibilita que la competència literària del receptor es consolide a partir d'unes determinades produccions literàries que li resulten motivadores en el lúdic i en l'estètic i significatives en els aprenentatges formatius.
Per tant, la competència literària i la competència lectora mantenen un estret vincle d'interdependència. És de gran importància llegir qüotidianament, amb l'objectiu d'enriquir el vocabulari i lèxic. Així, s'obtindrà una ampla capacitat literaria d'escriure textos i una millora de les habilitats lectores.
3. (Víctor i Vicent)
1. Llegint s'adquireix vocabulari, cultura, valors que ens ajuden a formar-nos com a persones, a desenvolupar la nostra pròpia personalitat i a viure correctament en societat.
2. Des de ben xicotets, els nostres pares, avis i familiars en general, han d'establir un moment de lectura durant el dia, en el sofà, el llit o la taula, i potenciar la didactica del plaer lector, és a dir, convertir l'estona de lectura en un moment plaent, per a d'aquesta forma incentivar als més xicotets a la lectura i que d'aquesta forma siguen lectors actius durant la seua vida.
3. És molt difícil saber que llibre té a veure amb el fet que edat, atés que cada persona té un gust literari diferent i per això un llibre que pensem que és per a adults li pot agradar a un xiquet de 12 anys. Dit això podem acostar-nos a veure que llibre és adequat per a una persona seguint unes pautes, primer conéixer al lector, per a saber quina classe de llibres li agraden independentment de l'edat i del sexe, després llegir els llibres a fons, establir itineraris i plans lectors, observar els clàssics, versions originals i adaptacions, i finalment, plantejar un objectiu de lectura col·lectiva, individual, etc. D'aquesta forma coneixerem molt millor al lector i sabrem que llibre és més concorde a ell, com bé he dit abans independentment d'edat i sexe.
4. Es diferencia en l'etiquetatge, és a dir, cada llibre escrit aquesta destinat comercialment a una mena de lector concret, ja siga, juvenil, infantil o adult, per això el mercat els etiqueta i diferència de la resta de llibres. D'altra banda, i això és el que comparteixen, és que l'autor dels llibres escriu la història sense pensar en un públic concret, per això qualsevol llibre, ja estiga etiquetat com a literatura juvenil, infantil o adulta, pot ser llegit per qualsevol persona de qualsevol edat que l'atraga el seu contingut.
5. Segons Lewis, afirma que alguns autors de contes infantils diuen que els xiquets lectors són d'una altra raça, per això s'ha convertit en una indústria pesant el crear llibres per a satisfer el seu suposadament estrany i peculiar gust. Realment els xiquets trien aquells llibres que els agraden i els atrauen, i que igual no estaven escrites per a ells, com per exemple, Esopo, les mil i una nits, això fa veure que la literatura infantil no és més que la selecció i repetició d'uns estàndards triats pels xiquets, i que els han etiquetats com a llibres de literatura infantil encara que en les seues creacions no eren per a aquest públic concret.
6. Alguns opten per llibres tranquils i realistes com la garlanda de margarides, uns altres els agraden els llibres fantàstics, uns altres per llibres d'aventures com les mil i una nits, l'illa del tresor i a uns altres que els atrauen gèneres d'adults com a novel·les policíaques, etc. Amb això vull afirmar que no hi ha un gust concret i que cada xiquet és diferent i crega la seua pròpia personalitat literària.
7. Si, atés que els xiquets segons Lewis han de tindre accés a tota mena de llibre perquè d'aquesta forma ells trien el que volen llegir, i puguen triar llibres més reals que puguen ennoblir-los i fer-los superar pors etc o d'altra banda, si ells *elijen contes de fantasies i fades, poden trobar protectors i consols. Per tot això els llibres de literatura infantil tenen tots una fi, depenent del que el xiquet vulga triar, tindrà una fi o un altre però sempre educatiu com qualsevol mena de llibre.
8. La característica més important de la literatura infantil és la d'introduir als més xicotets a la lectura amb la finalitat que extraguen les seues pròpies conclusions sobre els llibres que lligen, i que d'aquesta forma es divertisquen i s'enriquisquen. Com bé he dit en una altra pregunta, l'autentica literatura és aquella que no està creat per a un públic concret, per a ningú, és a dir, aquella que el seu autor l'escriu amb l'única fi que qualsevol lector que se senta atret per ella puga llegir-la, aqueixa és per a mi l'autèntica literatura, no aquella creada seguint uns estàndards perquè un públic determinat la compre, això només és indústria.
9. Segons Lewis no cal evitar-ho atés que pensa que això no crea gens de por obsessiva en els xiquets. Al meu parer s'ha de limitar una mica la violència i la sang depenent de l'edat atés que els xiquets no tenen maldat i llegir aqueixa classe de llibres pot fer canviar les seues emocions i sentiments. Amb això no dic que no estiguen al seu abast, si els atrauen podrien llegir-los però jo no els veig molt educatius ni que tinguen una fi moral bona amb xiquets de poca edat.
10. Perquè com bé he dit en una altra pregunta, el fet que la família dedique una estona de lectura a casa, i li atribuïsca a aquest moment l'adjectiu de plaent, farà que el xiquet senta intriga per això i comence a llegir i d'aquesta forma se li anime a començar amb la lectura. Gràcies a que veu a la seua família gaudir d'aqueix moment ell també el gaudirà i segurament aconseguirem que al llarg dels anys el xiquet seguisca la seua formació literària.
11. Hi ha una diferència entre els contes mitològics, les rondalles i els contes de fades, si bé en un principi l'origen haja sigut el mateix. L'objectiu del conte de fades és donar confiança (té un desenllaç feliç) amb una solució acceptable, mentre que el conte mitològic té un final tràgic. I a més, el conte mitològic es refereix a esdeveniments que no poden aplicar-se ni a Vosté ni a mi, amb herois que viuen en un univers de superhomes, com Hèrcules o Ulisses. Ara, bé, el xiquet és tan insegur que necessita que li donen confiança en aquest món, en el qual ha de viure, i no en un món mitològic en el qual l'heroi és, o arriba a ser, un semideu.
12. Perrault, un cortesà que es dirigia als adults i que, per sobre totes les coses, no volia danyar a ningú, sovint suavitzava la història, la moralitzava i li posava límits que no estaven en la versió original, cosa que no feien els *Grimm, que havien escrit molts contes infantils. Gimm em sembla molt més fidel a la versió original. Doncs bé, Ventafocs, dedicat als xiquets més xicotets, comença per dir-los el que més els preocupa en aqueix moment. Tots els xiquets, qualsevol que siguen, se senten desprotegits, maltractats i és aqueixa l'edat en la qual els germans i germanes majors els semblen molt més eficaces i intel·ligents que ells…
4. Fullegeu el següent llibre, que trobareu a la biblioteca d'Educació, i llegiu les primeres pàgines que trobareu ací. Indiqueu aspectes d'interès per treballar la literatura infantil i junvenil. Seleccioneu almenys dues activitats d'aprenentatge que portaríeu a l'aula amb els vostre alumnat i les presenteu a classe en els grups que ja teniu constituïts.
Activitat 1 (Joaquín David Martínez)
El dominó de la intertextualitad. Comprovarem les múltiples relacions que existeixen entre les obres amb el següent joc:
- Repartir cinc llibres infantils per a cada jugador i situar un llibre qualsevol damunt de la taula de joc.
- El primer jugador ha de situar un dels seus llibres amb el company del costat i justificar la relació que tenen a partir d'algun element compartit entre les dues obres ( el gènere, l'objecte màgic, el món fantàstic, etc.).
- El seguent jugador, intentarà relacionar algun dels seus llibres amb l'últim que s'ha situat en la taula.
- Si un jugador no pot relacionar els seus llibres, passa torn.
- El joc s'acaba quan un jugador es queda sense llibres.
Activitat 2 (Joaquín David Martínez)
Narrar una història. Hem assenyalat la narració d'històries com una de les activitats principals per a la familiarització literària. Prepareu i realitzeu la narració oral d'una història a partir de les següents instruccions:
- Triar una història curta del nostre gust tenint en compte criteris de qualitat.
- Memoritzar-la. Seqüenciar-ho per a recordar-ho més fàcilment.
- Apropiar-se dels personatges: decidir la veu que tindran, l'expressió del rostre, etc.
- Memoritzar alguna fórmula d'inici i tancament, les paraules màgiques, les frases i les paraules més pintoresques o belles, etc.
- Sonorizar la història: assajar les onomatopeies, les veus d'animals, pensar en el ritme, en quan es murmurarà o s'alçarà la veu, etc.
- Pensar en quins moments es podria sol·licitar la participació de l'auditori en les frases repetitives, retorns, onomatopeies, cançons, endevinalles, conjurs, etc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada