Activitats Dramatizacio

1. Consulteu el blog AVEC TEATRE i destaqueu els aspectes de més interés per treballar el teatre a l’aula   ( Sergio Luján Sáez y Joaquín Amat Bartual)

Per una banda, el que més ens ha cridat l'atenció del blog AVEC TEATRE després de donar-li una ullada, és la gran quantitat d'idees que proposen per a utilitzar el teatre com una eina molt bona per a l'educació. Per altra,

El fet que es parle d'un analfabetisme artístic, quan precisament les assignatures com a música, arts i educació física, són conegudes com a assignatures "maria", ja que no reben el mateix reconeixement que les altres assignatures com són les matemàtiques, la llengua i literatura o les ciències. (Joaquín Amat)

També ens mostra els principals errors que cometem quan parlem d'expressió artística, respecte al talent innat o a la seua funció purament ornamental, així com la seua relació amb altres matèries com són les ciències

El blog es divideix en diversos apartats, en un d'ells ens parla del teatre en infantil i primària comentant-nos que és molt bona opció utilitzar les tècniques dramàtiques com un element metodològic per a desenvolupar les competències bàsiques en àmbits educatius (especialment les c. cultural i artística i les c. comunicatives i d'aprendre a aprendre). 

En una escola activa el joc dramàtic és una de les eines bàsiques per al desenvolupament de l'expressió dels xiquets i les xiquetes.Aquesta imatge, ens ha cridat molt l'atenció , és un clar argument de perquè el teatre és molt bona eina per a l'educació. 

Dins del blog, trobem diverses maneres de treballar el teatre a l'escola i per a nosaltres les més interessants han sigut aquestes :

Els textos teatrals: són un conjunt de textos de diferents gèneres i autors que busquen no sols transmetre cultura sinó que es puga realitzar l'activitat en àmbits no escolars (Joaquín Amat )

Els dossiers didàctics de teatre : són un recursos per a despertar el gust per la literatura teatral, vindrien a ser com un recursos d'animació lectora per al teatre. La tipologia de dossiers didàctics de teatre és molt variada pot anar des d'una Proposta didàctica per a preparar la recepció d'una obra de teatre concreta, una performance que recrea el tema que es Desé Treballar, fins a activitats multimèdia on aprendre jugant amb activitats teatrals.

La TIC ens oferia infinitat de possibilitats didàctiques interactives a partir de les quals despertar el desig de Coneixement en els alumnes o en els espectadors. Algunes d'elles són les Següents:

• Webquests de teatre o temes literaris com per exemple  Un dia en el teatre: "Donya Rosita la Soltera" .
• ODE ( Objectes Digitals Educatius ). 

Una altra de les metodologies que ens ha cridat l'atenció d'aquest blog ha sigut la següent : 

EL teatre VLC ens presenta un gran numere de pàgines i recursos per a poder buscar informació i fins i tot ens facilita les eines per a poder anar a veure aquestes obres.

Una proposta innovadora : Escriure teatre en l'institut? Pel fet que la LOMCE ja no contempla la dramatització i expressió artística com a assignatura, a més de que el batxiller d'arts escèniques i dansa ha desaparegut.

És per això que no s'aprofita tot el bo que té la dramatització, ja que aquesta directament relacionada amb la competència bàsica lingüística, aquesta ens ajuda a millorar la nostra expressió oral així com augmentar el nostre vocabulari, i no sols això, també ens serveix per a millorar amb altres llengües i fins i tot aprendre cultura general, història o successos importants.

No és una experiència freqüent. El gènere dramàtic, quan s'aborda, sol fer-se a través de la lectura, de l'assistència a representacions, o fins i tot des de la pròpia representació, però rares vegades des de la creació d'obres pròpies. En la proposta que presentarem, dramaturgs i joves es van comunicar les seues inquietuds i les seues experiències; els autors van descobrir algunes de les seues estratègies i motivacions; i els joves van llegir els seus textos, els van interpretar i van quedar emplaçats a escriure les seues pròpies obres.

2. Seleccioneu una obra de teatre breu o un fragment d’alguna que us  agrade per ser dramatitzada a classe. (Jorge Artigues, Víctor González i Vicent Llàcer)

Hem triat l'obra de titelles "L'arbre que no volia morir" per a representar-la en classe. Esta l'hem trobat en la Mediateca de teatre proporcionada per la professora.

Els titelles que es necessiten són: arbre, xiqueta, conill, pardal, llenyater, flor i sol. A més, el decorat és un bosc, amb música ambiental de fons

PRIMER ACTE

ARBRE – (està xanglotant)
XIQUETA – (entrant) On va caure la meua pilota? Açò em passa per no fer-li cas a la meua mamà.
XIQUETA – (dirigint-se al públic) ¿Heu vist la meua pilota?
ARBRE – (xanglotant) Ací està la teua pilota.
XIQUETA – (mirant-ho) Què et passa? Estàs plorant? Qui et va apegar?
(Al públic:) Vosaltres li heu fet alguna cosa?
ARBRE – Ningú, no et preocupes. Tu eres molt xicoteta, no entens d'estes coses. ¿Com et criden?
XIQUETA – María. Però dis-me, què et passa?
CONILL – (Entra corrent) ¡No m'agafes! ¡No m'agafes! (Entropessa amb la xiqueta i cauen els dos)
XIQUETA – Eh! ¿Per què no et fixes per on vas?
CONILL – Perdó, perdó, però ¿què passa? No és que siga cotilla però...
(A l'arbre): ¿Estás refredat o estàs plorant?
XIQUETA I CONILL – (a cor): Compta'ns! Vinga compta'ns.
ARBOL – Un pardalet em va comptar que s'acosta el llenyater i que ve a tallar-me.
CONILL – Van a tallar-te!?
(S’apropen els personatges! Flor, pardalet i diuen a coro)- A tallar-te!?
CONILL – On m’he d’amagar?
PARDAL – On faré el meu niu?
FLOR – Qui em donara ombra?
SOL – Quina pena dóna este bosc! Cada vegada hi ha menys arbres per il·luminar.
CONILL – Jo et defendré, arbret, amb estos punys (fa el gest de boxejar)
PARDAL – Ja ve, ja ve! Ja ve el llenyater! Organitzem-nos.


SEGON ACTE

(Entra el llenyater xiulant )
LLENYATER – Quin arbre tallaré? Triaré un (Mira l’arbre) Aquest m’agrada.
(Fa el gest de tallar) (Apareix el conill, l’espenta i s’allunya una mica. Li cau el destral al llenyater. Aquest es sorprén, mira a un costat i a l’altre. Intenta per segona vegada una destralada. Apareix el pardal que fa el mateix que el conill.
LLENYATER – Però, què passa? Per què em molesten estos animals? (Li pega una destralada a l'arbre, l’arbre crida)
ARBRE – Ai, no ho faces! No, per favor!
(Sanglota) (Apareix la XIQUETA)
XIQUETA– No sents com plora?
LLENYATER – Qui plora? L’arbre? I a qui l’importa un arbre?

(Al públic) – A vostès els importa?

XIQUETA – A nosaltres ens importa. Ell ens dóna fruites, ens protegeix, ens neteja l'aire i és nostre amic.

LLENYATER – Però… Jo tinc una família i necessite llenya per a  escalfar-nos i cuinar.

XIQUETA -Pots buscar-la en altre lloc. En branques i arbres secs. Aquest arbre és nostre amic i anem a cuidar-lo i a protegir-lo. (Es va)

CONILL – Vine a barallar amb mi si ets valent! Jo et defensaré, arbret! (Xoca amb el llenyater)

LLENYATER – Amb qui volies barallar?

CONILL – Jo? Amb ningú! Qui va parlar de barallar? (Ix)

XIQUETA: (Entra) (Abraça a l'arbre) – No ens separarem de tu. Ens haurà de matar a nosaltres també.

LLENYATER: (Impressionat) – Bé, no n'hi ha per tant, buscaré per altre costat, potser arbres secs…Jo no sóc un monstre.

(Al públic) – No em miren així. Ja vaig entendré. Als arbres vius he de deixar-los en pau. Adéu.

XIQUETA: (Salta d'alegria) – Ho aconseguim! Ho aconseguim!

(Entra el conill altra vegada amb gestos de baralla)

CONILL – On està? On està?

XIQUETA: (Amb gest d'enuig) – Ja es va anar, ja va entendre, nostre amic es va salvar.

ARBRE – Estic feliç! Gràcies amics.

FI

3. Llegiu el següent article i destaqueu el aspectes més rellevant per treballar la dramatitizació a l’aula ( Jorge Alfonso, Rubén Clemente, Joaquin David Martínez).

Els aspectes més rellevants per a treballar la dramatització a l'aula, són el següents:

En primer lloc, cal tindre en compte el concepte de llenguatge dramàtic, ja que es pot dir que és l'essència de la dramatització. El llenguatge dramàtic pot ser caracteritzat com "el conjunt d'elements utilitzats en la dramatització per expressar i comunicar.

Deixar clar quines són les activitats dramàtiques permet al professor determinar quins son els continguts de l’Expressió. dramàtica, l’ajuda a organitzar la seua actuació i a distribuir les tasques duna manera progressiva i seqüencial.

El procés de la posada d’una imatge mitjançant el llenguatge dramàtic té unes fases comunes a qualsevol procés d'expressió artística. Aquestes fases són: percepció, acció i reflexió.

Per consegüent, els continguts de qualsevol disseny curricular de Dramatització s'han d'articular sobre aquestes tres paraules clau: PERCEBRE (desplegar tots els sentits), FER (improvisacions verbals i gestuals) i REFLEXIONAR (intercanvi verbal). Aquestes tres són totalment vàlides per al nostre context educatiu.

 D'altra banda, l'estructura d'una classe d'Expressió Dramàtica es pot dividir en: una POSADA EN MARXA com poden ser activitats d'escalfament i d'atenció; RELAXACIÓ mitjançant massatges, exercicis respiratoris per tal d'obtindre benestar físic; EXPRESSIÓ-COMUNICACIÓ centrades en el treball realitzat individual, per parelles o grups reduïts amb l'objectiu de fer una exploració de tot allò que ens envolta; i RETROACCIÓ , aquesta consisteix en fer una valoració de l'activitat.

En últim lloc, Bolton divideix les activitats dramàtiques en tres tipus: mitjançant EXERCICIS amb l'objectiu de millorar les destresses i les habilitats; el JOC DRAMÀTIC que desenvolupa l'espontaneïtat; i el TEATRE, tracta en posar en pràctica allò que has practicat per a un públic.

En definitiva, podem concloure observant que aquestes activitats dramàtiques que pot posar en  pràctica el professor podem tindre moltes utilitats gràcies a la diversitat de maneres de expressar-se i de comunicar-se que té el llenguatge dramàtic, és a dir, de la seua naturalesa interdisciplinar de l'àmbit dramàtic.